Cas 6è de primària - Seguiment

En l'entrada del 19 de novembre "Cas 6è de primària" vaig comentar el cas de J.C., nin amb TDAH i amb trets de depressió infantil.
Davant les conductes disruptives dels darrers dies, la psiquiatra de l'USMIJ ha canviat la seva medicació i ha començat a donar-li un altre vegada ansieolítics i medicament per la depressió infantil. Ara el nin està molt més tranquil i respon millor dins l'aula, tot i que no sabem fins a quin punt pot ser bona tanta medicació. Aquest tema ha sortit en debats al llarg de la meva formació com a psicopedagoga, però es que és un dels més importants. És necessària tanta medicació? No podem cercar alternatives? 

A més, el nin té problemes a l'hora d'establir relacions socials, així que penso que és molt important potenciar la relació amb el seu grup a partir de dinàmiques cooperatives dins l'aula. La psicopedagoga de l'EOEP ha proposat treballar els valors a l'hora de tutoria, però no penseu que això hauria d'estar SEMPRE  i no només quan sorgeixen problemes com aquest?

Fa uns dies vaig compartir amb vosaltres l'adaptació de l'examen de matemàtiques que li vaig fer jo i el va aprovar amb un 5,7. Té errades per no fixar-se en els enunciats i a l'hora de copiar les dades dels exercicis, molt propi dels nins amb un dèficit d'atenció.
Normalment el tutor li posa l'examen (sense cap adaptació) i el corregeix Albert (pt i el meu tutor) amb adaptació significativa a l'hora de corregir. Tot i que l'adaptació l'ha de realitzar el mestre, normalment ho fa el meu tutor (és una de les coses que encara queda per canviar). A més, ell m'ha dit que dins la funció del psicopedagog, també està la creació de material didàctic. Què penseu sobre això?
El dimecres Albert em va deixar corregir l'examen del nou tema i sense cap tipus d'adaptació metodologica ni en l'avaluació va treure un 6. El nin està més motivat i això és el més important, independentment dels resultats acadèmics.