L'altre dia, l'orientadora del centre va pujar al seu despatx (està just davora de la classe de suport) molt enfadada. Explico la situació.
El dimecres va entrar la psicopedagoga de l'EOEP dins l'aula d'infantil P4 perquè hi ha un nin pendent de diagnòstic (presenta conductes relacionades amb el TEA, trastorn d'espectre autista, la qual cosa només s'ha parlat dins del gabinet d'orientació entre el meu tutor i l'orientadora ja que de moment no hi ha diagnòstic) per realitzar una observació dins del seu context.
El dia que l'orientadora va pujar tant enfadada va ser perquè havia coincidit amb la mestra d'infantil i li havia dit que per quin motiu havia d'entrar la psicopedagoga dins l'aula sense permís, que no era necessari perquè ja sabien que aquest nin era autista i que, total, no es pot fer res.
Imagineu la meva cara com a practicant.
L'orientadora té tots els motius per enfadar-se... Com pot ser que avui en dia hi hagi encara mestres amb aquesta actitud cap al psicopedagog?
Quan va entrar dins la seva aula, la va veure com una amença, ja que possiblement va pensar que entrava a controlar la seva manera de fer feina (quan en veritat no té res a veure). És una llàstima que no valori la seva feina, ja que un diagnòstic l'ajudarà a fer millor la seva tasca com a mestra.
Què penseu sobre l'actitud de la mestra?
Penseu que l'orientadora té motius per enfadar-se?
Vaig sortir indignada d'aquesta situació, tot i que la conclusió que vaig extreure és que hem de seguir lluitant per a què ens valorin la nostra feina.
He trobat aquest vídeo a youtube sobre les etiquetes que m'ha agradat molt i vull compartir amb vosaltres.
Esper els vostres compentaris!!