L'altre dia, l'orientadora del centre va pujar al seu despatx (està just davora de la classe de suport) molt enfadada. Explico la situació.
El dimecres va entrar la psicopedagoga de l'EOEP dins l'aula d'infantil P4 perquè hi ha un nin pendent de diagnòstic (presenta conductes relacionades amb el TEA, trastorn d'espectre autista, la qual cosa només s'ha parlat dins del gabinet d'orientació entre el meu tutor i l'orientadora ja que de moment no hi ha diagnòstic) per realitzar una observació dins del seu context.
El dia que l'orientadora va pujar tant enfadada va ser perquè havia coincidit amb la mestra d'infantil i li havia dit que per quin motiu havia d'entrar la psicopedagoga dins l'aula sense permís, que no era necessari perquè ja sabien que aquest nin era autista i que, total, no es pot fer res.
Imagineu la meva cara com a practicant.
L'orientadora té tots els motius per enfadar-se... Com pot ser que avui en dia hi hagi encara mestres amb aquesta actitud cap al psicopedagog?
Quan va entrar dins la seva aula, la va veure com una amença, ja que possiblement va pensar que entrava a controlar la seva manera de fer feina (quan en veritat no té res a veure). És una llàstima que no valori la seva feina, ja que un diagnòstic l'ajudarà a fer millor la seva tasca com a mestra.
Què penseu sobre l'actitud de la mestra?
Penseu que l'orientadora té motius per enfadar-se?
Vaig sortir indignada d'aquesta situació, tot i que la conclusió que vaig extreure és que hem de seguir lluitant per a què ens valorin la nostra feina.
He trobat aquest vídeo a youtube sobre les etiquetes que m'ha agradat molt i vull compartir amb vosaltres.
Esper els vostres compentaris!!
Hola Cristina. Em sembla molt greu l'actitud d'aquesta mestra. No sols per la forma de tractar la psicopedagoga, que només intenta ajudar a l'alumne, sinó per les expectatives que té cap a ell. Com pot dir que "total no es pot fer res"?? Com pot haver una persona treballant amb xiquets i xiquetes, que tenen el futur en mans del que aquesta dóna (i d'altres mestres) faça amb ells?? No puc entendre com una persona pot tenir eixa reacció. Açò és el que frena el desenvolupament dels alumnes, tot i que ells ho donen tot per aprendre i descobrir...estic enfadada de llergir-ho!
ResponderEliminarImagina com ha d'estar l'orientadora...jo aniria a explicar-li la situació i que almenys la mestra tinga la decència de demanar disculpes.
Bona tarda, Estic totalment d'acord amb Mireia i amb l'enfat de la teva tutora de pràctiques. Penso que si aquesta mestra no es sent comoda amb la presència de la psicopedagoga a la classe, potser és per que no confia en les seves capacitats i enten l'observació com una avaluació o un atac a la seva persona, quan no es així.
ResponderEliminarPenso aquesta mestra, no enten que la nostra feina no es promoure un bon desenvolupament dels alumnes i afavorir la qualitat educativa independentment del diagnòstic i les capacitats de l'alumne.
Hem quedó amb una frase que li va dir la meva tutora a la mare d'un alumne de 3 anys pendent de diagnòstic, "tu el que has de pensar és que el nen és el mateix i el que realment importa és fomentar el seu desenvolupament i estimar-lo com és, independentment del diagnòstic". No respon al mateix cas, però penso que es la idea es pot aplicar a diferents agents.
Hola Cristina,
ResponderEliminarEl comentari de la mestra, desgraciadament, no em sobta. Allò que si he de dir-te és que em provoca força rebuig. Que amb 4 anys caigui sobre tu l'etiqueta d'autista és greu però ho és molt més que et caigui al damunt la de " no es pot fer res". Com vol dir? Que amb 4 anys no hi ha futur? Algú hauria de dir-li a aquesta mestra la repercussió que la seva etiqueta pot tenir vers el nano. Sols espero que durant el seu camí escolar vagi trobant persones que l'engresquin i el reforcin a seguir avançant i construint nous reptes.
Una abraçada,
Judit Naira
M'ha encantat el vídeo.
ResponderEliminarLa situació de la mestra debordada justificaria l'aplicació de la Tècnica de la tortuga. De vegades, els adults demostrem que tampoc sabem controlar-nos i no analitzem prou les situacions. A la mestra li diria que fos més professional, que no n'hi ha prou en ser-hi, els alumnes necessiten sentir que creiem amb ells, estima, valoració positiva etc.
Estic d'acord amb els vostres comentaris. J
ResponderEliminarPenso que la situació s'ha de reconduir, tot i que amb aquesta actitud pot ser una mica difícil. La psicopedagoga em va dir que volia parlar amb ella a soles, quan els ànims estiguen més tranquils, ja que volia evitar dir res en calent.
Crec que hem d'estar preparats per fer front a actituds com aquestes, tot i que és una llàstima perquè el que fa es difícultar el desenvolupament del nin, així com ha dit Jaume.
Gràcies per les vostres aportacions!
Jo també estic d'acord amb les companyes i crec que seria ideal que reconduissiu aquesta situació.
ResponderEliminarTrobo molt fort que avui dia encara hi hagi mestres amb aquesta actitud i forma de pensar tant pel que fa al paper de la psicopedagoga com pel que fa a l'alumne amb autisme. Aportar-te també una experiència més, ja que per desgràcia crec que no és la única que deu pensar així ja que al centre on jo estic fent pràctiques ens hem trobat que la mare de dues nenes autistes que les ha acabat portant al centre d'educació especial, perquè a l'escola ordinària on anaven les tenien a l'aula, però en un racó vallat i no els hi prestaven cap atenció... (molt trist). Jo he treballat molts anys a centres ordinaris i reconec que és difícil atendre'ls perquè tens molts més alumnes a l'aula, però no accepto gens ni mica aquesta situació, sem fa impensable!
També volia deixar-te el link d'una mare amb una filla amb autisme que fa una reflexió i és que com la mateixa mare diu, per desgràcia, tots tendim a etiquetar i fent-ho limitem, lo bo és adonar-nos i deixar de fer-ho, tal i com diu aquesta mare.
https://elvuelodemimariposa.wordpress.com/2015/09/14/encasillando-gente/