Tot i que per a mi és més fàcil expressar-me per escrit que de forma oral, vull explicar de forma diferent al pràcticum I les conclusions a les que he arribat. Demano de forma anticipada les meves "eivissencades" a l'hora de parlar, vaig amollar-me i, tot i que intentava controlar-me, alguna s'ha escapat.
Ha estat una experiència genial, he crescut com a professional però sobretot com a persona. Sóc una molt exigent amb mi mateixa i la manca de temps m'ha marcat una mica durant la meva proposta d'intervenció. Sempre penso que podria haver fet les coses millor, però estic satisfeta amb la meva feina.
He posat en marxa molta de la teoria que he donat durant aquets quatre anys de llicenciatura i no hi ha millor manera d'aprendre que no sigui a partir de la pràctica. Vull tancar el meu blog amb la frase que m'encanta:
El meu treball en el CAS 2 acaba amb la redació d'un informe d'avaluació psicopedagògica on és recull tota aquella informació relativa a l'alumne de cara al curs vinent, on començarà l'etapa de secundària. Està organtizat en diferents apartats i el podeu consultar aquest document a:
Durant aquestes setmanes he pogut passar diferents proves a aquest cas, que he anat explicant en el blog:
Wisc IV.
ABC KAUFMAN.
Test de percepció de diferències (CARAS).
Observacions dins l'aula.
Proves per avaluar el nivell de competències a l'àrea de matemàtiques.
Des de l'EOEP s'ha decidit derivar aquesta alumna a l'USMIJ per a què realitzin un diagnòstic i començar a treballar a partir d'aquest. La hipòtesis que s'establia en un principi era possible TDA o TDAH. Un cop confirmada la hipòtesis, s'haurien de fer les proves necessàries per determinar si pateix DISCALCULIA o no, ja que les necessitats de la nina en aquesta àrea poden venir derivades del TDA. És important remarcar que parlem d'una HIPÒTESI. Els resultats obtinguts en el Test de percepció de diferències ens allunyen d'aquesta hipòtesi, tot i que és necessari seguir amb l'avaluació psicopedagògica per determinar-ho.
De moment, des l'equip de suport s'ha decidit realitzar una adaptació curricular significativa (ACI) a l'àrea de matemàtiques de cara al curs vinent, ja que presenta un retràs d'un curs. Amb l'ajuda del meu tutor i el tutor de la nina, he redactat aquesta ACI, que han aprovat i posaran en marxa el curs vinent:
En relació a aquest cas, pensava que em donaria temps a fer un diagnòstic i establir un pla d'actuació, però m'he donat un colp contra la realitat: és un procés, lamentablement, molt lent, perquè depén de molts professionals que s'han de saber coordinar i a més, el diagnòstic oficial ha de venir donat per l'organisme de l'USMIJ. Espero que la meva feina serveixi com a punt de partida de cara al pròxim curs!!
El test de percepció de diferències (CARAS) és una prova de discriminació que respon a les qüestions de paregut, igualtat o diferència i presenten correlacions positives amb la intel·ligència. Aquesta consta de 60 elements gràfics. Cada ítem està format per tres dibuixos de cares: dos iguals i una diferent. Han de retxar aquella que sigui diferent. Es pot passar a partir dels 6/7 anys i és molt ràpida: l'alumne té tres minuts per retxar el màxim nombre de cares. En el manual es troben les taules de varemació directa, que ens indiquen si l'alumne presenta dificultats a l'hora de percebre les diferències, indicador del dèficit d'atenció. En el següent vídeo podeu veure l'alumna del cas 2 en el moment de realitzar aquesta prova:
En aquest cas, l'alumna ha obtingut una puntuació de 23 sobre 60 i amb això, a partir de la interpretació que hi ha al manual, podem afirmar que està dins l'escala de GAUSS i per tant no presenta dificultats en la percepció i en l'atenció. Això ens ens dóna a entendre que possiblement les seves dificultats no estan relacionades amb TDAH així com es pensava a la hipòtesi del cas.
Els objectius que em vaig proposar en aquesta fase són:
Millorar l'expressió escrita de l'alumne.
Treballar l'atenció a partir de diferents activitats.
Potenciar l'autonomia de l'alumne.
Per poder acosenguir-ho, he preparat un dossier d'activitats que vaig compartir a l'entrada ELABORACIÓ DE MATERIAL.
Durant les darrers setmanes ho hem treballat dins l'aula a l'hora de PT i també ho treballarà a casa de forma individual.
Sembla motivat a fer les activitats, ja que es presenten de forma dinàmica i sobre temes que li agraden (per exemple relacionades amb el futbol). En la part d'escriure li costa més, és molt impulsiu i no pensa abans allò que vol posar i per aquest motiu els escrits estan desordenats i no són gaire coherents.
Per aquest motiu vaig remarcant la importància de fer una pluja d'idees i d'organitzar allò que vol transmetre abans de començar.
Li vaig aportant dinàmiques que pot utlitzar dins l'aula, com el fet de fer esquemes o mapes conceptuals.
Seguirem treballant amb aquest dossier fins a final de curs i realitzaré una avaluació de l'alumne i una autoavaluació de l'activitat.
Vull compartir amb vosaltres una mica de teoria relacionada amb el TDAH. Fa temps vaig llegir aquest dossier, molt interessant, sobre orientacions i estratègies dirigides al professorat per treballar amb alumnes aquest transtorn. Ho podeu consultar clicant aquí. Disfruteu de la lectura!
L'avaluació psicopedagògica dels alumnes amb NEE o NESE és una de les tasques bàsiques que ha de fer qualsevol professinal de la psicopedagogia, amb l'objectiu d'orientar el seu itinerari educatiu. Personalment, és una de les parts de la pràctica que més em crida l'atenció i més m'agrada: recollir informació, interpretar-la i establir conclusions. En el capítol 16 dels apunts (pàgina 293) he trobat un apartat de fa referència a les circumstàncies en què es demana explícitament la participació dels professionals de la psicopedagogia per dur a terme una avaluació psicopedagògica i aquella que està relacionada amb el CAS 1 de la meva proposta d'intervenció és: Quan un alumne ha de canviar d'emplaçament educatiu. Es pot tractar d'una escolartizació inicial, d'un canvi d'etapa, de centre, d'ubicació o d'una realitat educativa. Aquest tipus d'avaluació dóna lloc a un informe o dictamen d'escolarització en què es recomani la ubicació educativa més adecuada per a un determinat alumne. En aquest cas, els destinataris d'aquest cas són els pares de l'alumne, per una banda, i el mateix centre educatiu, per l'altra, per tal d'informar al professorat de secundària de les necessitats i dels recursos de tot tipus què caldrà disposar perquè la resposta educativi sigui l'adequada. L'alumne d'aquest cas sempre ha preocupat a l'equip psicopedagògic per els seus "alts i baixos" que es transtornen totalment. Fa uns anys es va realitzar una avaluació psicopedagògica on es va diagnòsticar TDAH. Els resultats de les proves van ser els següents:
WPPSI (2007):
Puntuació Típica total: 50
CI total: 58
WISC IV (2010):
CI: 87
Es passa aquesta prova a causa d'un baix rendiment acadèmic. Dificultats de concentració.
ABC KAUFMAN (2008):
CI: 76
Test de personalitat: CPQ
A més, s'han realitzat diverses observacions dins l'aula, els professors varen omplir registres de comportament i la psicopedagoga ha tingut diferents reunions amb els pares.
També he pogut veure a l'historial d'aquest alumne documents com:
Dictament d'escolarització (Curs 2008/2009).
Avaluació psicopedagògica
Proposta d'escolartizació (2009).
Informe de baixa d'escolarització d'ANEE.
Diversos informes de visita de l'USMIJ.
Durant el meu pràcticum he passat la següent prova:
TEST DE PERCERPCIÓN DE DIFERENCIAS (CARAS): Autors L.L. Thurstone - M. Yela.
Els resultats d'aquesta prova han estat els següents: 21/60 El centil obtingut és d'un 5%. Aquesta prova ens demostra que hi ha un dèficit d'atenció en la percepció d'informació.
Com a futura psicopedagoga, he d'assegurar que l'avaluació psicopedagògica compleix efectivametn amb la seva funció d'eina per a una resposta adaptativa i inclusiva a les necessitats educatives de l'alumne, evitant que es transformi en una mera acumulació d'exploracions puntuals dirigdes a la classifiació de l'alumne i realitzades al marge de l'anàlisi dels contexts reals d'ensenyament i aprenentatge en el qual l'alumne participa.(Javier Onrubia, J. Ramón Lago i Isabel Pitarque) Per aquest motiu, davant la preocupació del professor de matemàtiques amb l'alumna del CAS 2, hem decidit passar diferents proves per determinar si és necessàri proposar una ACI de cara al curs vinent. Durant la interpretació del WISC IV i del ABC KAUFAN, va sorgir la hipotèsis del trastorn de discalculia. Per aquest motiu vaig crear un dossier amb activitats dirigides a extreure informació sobre les dificultats de la nina (que vaig compartir en l'entrada ELABORACIÓ DE MATERIAL) i les conclusions que vaig extreure són:
Quan compta enrere ha de parar i pensar.
Errors en el càlcul d'operacions bàsiques.
No sap fer sèries numèriques.
Ordrena els nombres de forma correcta.
No sap escriure el posterior d'un nombre quan ha de canviar de decena i centena al mateix temps ( 99 --> 99100)
Problemes: quan són d'una única operació (suma o resta) selecciona bé l'operació que ha de fer, però s'equivoca en la resolució. No sap fer altres problemes.
Errors en la mesura del temps: en les hores, en operacions amb dates.
Unitats de mesura bé.
Estimacions: compta mentalment però no s'aproxima bé.
No pensa les respotes (a boleo).
Memorització i repeticó de nombres: normal bé, inverses malament.
Sota el meu punt de vista, aquestes proves no donen informació suficient i s'han de complementar. Per aquest motiu vaig aprofitar per passar altres proves.
Proves IAQSE. L'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Baelars és un òrgan de coordinació, de consulta i tècnic de la Conselleria d'Educació i Universitat que actua amb l'objectiu de dur a terme tasques d'anàlisi i avaluacó externa del sistema educatiu de les Illes Balears. Durant l'educació primària passen dues proves de nivell de competències, una a tercer de primària i l'altra a sisè. El model que vaig passar a la nina el podeu consultar clicant aquí. L'alumna disposava d'una hora per fer aquesta prova, però la va acabar en trenta minuts. De les 24 preguntes, va contestar correctament 7. S'observen errors com:
No llegeix atentament les preguntes, ja que no respon allò que se li pregunta.
Errors en la multiplicació de la unitat seguida de zeros.
Errros de càlcul en les operacions bàsiques.
No sap completar sèries.
Quan fa la prova, llegeix un cop la pregunta. Pareix que ho fa " a boleo".
Error a l'hora de dir l'hora.
Prova de nivell de competències de segon de primària: com els resultats en les proves establertes no han set satisfactòris, el meu tutor m'ha recomanat passar una prova de nivell de competències de segon de primària. La tutora actual de segon m'ha orientat una mica sobre les competències que hauria de tenir assolides i m'ha deixat models d'exàmens per fer una sel·lecció d'exercicis. A partir de la correció dels exercicis, he arribat a la conclusió que:
Hi ha competències que té assolides, però altres no, sobretot relacionat amb els problemes. També em preocupa el fet que s'equivoca a l'hora de realitzar les operacions nautrals senzilles, com una suma o una resta portant. En tot allò relacionat amb els nombres (llegir, escriure, ordenar, arredonir, comptar) no presenta cap dificultat. Té problemes a l'hora de realitzar coses mecàniques, ja que té errors per no fixar-se. M'agradaria destacar la impulsivitat i les ganes d'acabar ràpid que presenta a l'hora de fer la prova.
Durant una reunió amb la psicopedagoga de l'EOEP vàrem quedar en passar diferents proves projectives, per veure quina és la imatge de la nina sobre la seva família i ella mateixa, per fet de la seva confusió a l'hora de parlar d'aquesta.
Primera prova - DIBUIX DE LA FAMÍLIA
Aquesta prova és un test projectiu que s'utilitza per a que l'alumne expressi els sentiments que té respecte a la seva família, principalment pares i germans, i la situació en la que ells es senten dins del nucli familiar.
La instrucció es pot donar de dues maneres:
Dibuixa la teva família (Porot). És considera més real.
Dibuixa una família que tu imaginis (Louis Corman). Aquesta instrucció pot denotar el seu jo inconscient. És la instrucció que li vàrem donar al CAS 2.
Aquest és el resultat:
En un principi, la nina dibuixa els avis i els oncles (família extensa). Després dibuixa els seus pares i per últim a ella mateixa.
El primer del dibuix és el seu avi, que va morir fa un temps. Per a al psicopedagoga és significatiu que el primer sigui una persona que ja no hi és.
S'ha de valoar el pla gràfic: traçament, distribució a l'espai, amplitud que li dóna a cada personatge, força del traç,etc.
Podeu llegir més informació sobre la interpretació al següent document:
Potser el fet de dibuixar a la família extensa és perquè viatge molt al poble de la mare i
La nina es dibuixa davora de la seva mare i potser és perquè viu pràcticament totasola amb ella, ja que el pare és pilot i sempre està fora de casa.
A més, en el dibuixa ella és més gran que els pares i això ens pot denotar que "ella controla la situació dins casa".
També és significatiu que dibuixi la família extensa, quan en la majoria de casos, els alumnes dibuixen la família nuclear.
Un cop fet el dibuix, es fan preguntes per extreure informació com:
- Qui són?
- Què fan?
- Quin és el més dolent? Per què?
- Quin és el més bo? Per què?
- A qui prefereixes?
Segona prova - CASA-ARBRE-PERSONA
L'alumne ha de dibuixar una casa, un arbre i una persona.
Interpretació del dibuix de la casa (segons el manual):
- La casa és gran: Sol relacionarse amb alegria i benestar dins la casa.
- La casa és alta: Necessitat de crèixer, de ser adult. És propi de nins amb problemes afectius en casa i que volen fer-se grans per partir.
- La casa té dos pisos: Bon nivell cognitiu. El nen és sensible, observador, detallista i amb una bona relació familiar i exterior.
- Porta tancada: Pot associar-se a introversió, evasió del món exterior. Necessitat de protegir el seu àmbit més íntim.
- Finestres grans: Pròpies de nins curiosos, amb obertura al món exterior, amb necessitat d'aprendre, d'observar i sense por a les valoracions dels altres
- Finestres amb pocs detalls: Poc interés per les relacions socials.
- Finestres mal alineades: Impulsivitat, falta d'atenció, dificultats en l'àrea visual-motriu. També inseguretat, falta de motivació, problemes d'aprenentatge i organització, poc interés en la relació social o falta d'habilitats socials.
- Terrat pla: Normalment sugereix problemes en el nucli familiar. El nin té la sensació d'estar oprimit per conflictes amb els pares.
- Sense xemeneia: Temperament fred, distant i/o amb un nucli amb poques relacions afectives.
Les preguntes posteriors al dibuix són les següents:
Adjunto el vídeo de les respostes de la nina.
Interpretació del dibuix de l'arbre (segons el manual).
- Arbre gran: Persona extrovertida.
- Ubicació centrada: Necessitat de sentir-se el centre d'atenció dels altres, sensiblitat, capacitat de planificació, sentit pràctic.
- Absència de les arrerls: Falta de segurant en el terreny emocional.
- Absència del terra: Inseguretat.
- Tronc alt: Inquietut per projectar-se cap a l'exterior, per crèixer, extroversió.
- Branques cap avall: Estat pesimista.
- Copa petita: Intrversió, timidesa.
Les preguntes posteriors al dibuix són les següents:
Adjunto el vídeo de les respostes de la nina.
Interpretació del dibuix de la persona (segons el manual).
- Figura gran: Associada a conductes expansives, de tipus impulsiu, poc autocontrol i inmaduressa.
- Cap petit: Sentiments intensos d'inecuació intel·lectual.
- Braços curts: Dificultats per obrir-se a l'exterior i amb altres persones.
Les preguntes posteriors al dibuix són les següents:
Adjunto el vídeo de les respostes de la nina.
REFLEXIÓ PERSONAL
Personalment, penso que les proves projectives són un poc perilloses. Es poden utilitzar per extreure informació en la entrevista, però és una mica complicat arribar a conclusions tant tancades a partir d'un manual d'aplicació, ja que afirmen coses com: a la dreta les coses presents, al passat les coses futures. Penso que és un poc subjectiu, tot i que m'agradaria conèixer més informació sobre aquest tema, per poder parlar amb propietat. En aquest cas, ens ha cridat l'atenció que la nina fa referència a la família extensa, tot i que viu a una altre comunitat. El seu pare no està mai a casa perquè és pilot i en la seva forma d'expressar-se pensem que és important treballar la seva figura. Em crida l'atenció les pauses que hi ha abans de respondre i la incoherència d'algunes contestacions. Té molta imaginació però de vegades li falta sensatesa.
Aquests són els resultats del test ABC de KAUFMAN en l'alumna de CAS 2.
A partir dels resultats obtinguts podem deduir que té assolides totes les competències linguístiques i verbals. En canvi, les competències relaciaonades amb la lògica matemàtica ho té més fluixet. Queda reflexat en els punts forts i febles.
Els resultats són similars als obtinguts al WISC IV.
Per tant és un cas en el que es recomana fer un avaluació psicopedagògica per al diagnòstic de discalculia, que és fa per exclusió. S'han de realitzar diferent tipus de proves: cognitives, senorials, motores, de conducta i de personalitat i, a més, tenir en compte les condicions familiars.
Una de les
preocupacions de l’equip psicopedagògic en referència a l’alumne del CAS 1 és
el traspàs de primària a secundària. Els autors Núria Simó i Joan Soler diuen
que “La presència de transicions i canvis en el pas de primària a secundària
converteixen en imprescindible la coordinació entre les accions educatives de l’escola
i l’ institut de manera que impliquin que els centres, l’administració
educativa i els actors del procés educatiu. Es tracta de treballar de manera
preventiva per evitar o, almenys, corregir tot allò que pugui afectar el
progrés integral dels alumnes, veritables protagonistes d’aquest ritu de pas
que constitueix la transició entre primària i secundària”.
Per tant, sota el
meu punt de vista i com a futura psicopedagoga, la primera passa cap a la
coordinació entre primària i secundària és l’elaboració i aplicació d’un PLA DE TRANSICIÓ DE PRIMÀRIA A SECUNDÀRIA, des d’on es potenciï la
cooperació entre els professors del tercer cicle de primària i el primer cicle
de secundària i no quedin com accions a l’aire, portant a terme la funció de
psicopedagoga en aquest àmbit (Núria Simó i Joan Soler, Pàg 175):
·Com a planificadora d’un pla de treball
que impliqui l’ institut de secundària i els centres de primària de la seva
zona d’escolarització obligatòria.
·Com a dinamitzadora d’un equip de treball
format per professorat dels diferents centres implicats.
·Com a assessora davant les dificultats i
decisions que es puguin plantejar durant el procés.
·Com a membre d’un equip de treball en el
qual participaran professors de diferents centres implicats.
1. La coordinació
dels ensenyaments de l’educació primària i de la secundària que s’imparteixen
al mateix centre s’ha de dur a terme d’acord amb el seu projecte educatiu.
2. Els centres
d’educació secundària que tenen adscrits centres d’educació primària han de
preveure en un pla específic les mesures de coordinació pedagògica amb aquests.
Aquestes mesures s’han de dissenyar conjuntament entre els dos centres, sota la
coordinació dels equips directius i amb la col·laboració dels serveis
d’orientació. El Departament d’Inspecció Educativa ha de supervisar i
assessorar el procés de coordinació. Aquesta coordinació ha de quedar
reflectida en les respectives programacions generals anuals i ha de ser
avaluada en la memòria final corresponent. 3. En el pla de coordinació entre
centres de primària i de secundària, s’hi ha d’incloure, com a mínim, la
tramesa d’informació relativa als continguts curriculars, als mètodes i als
sistemes d’avaluació, als aspectes organitzatius de cada centre, així com
l’informe de resultats globals de l’avaluació final individualitzada de sisè
d’educació primària. Aquesta tramesa s’ha de fer abans del 30 de juny.
4. Igualment, els
centres d’educació primària han de remetre als centres d’educació secundària,
abans del 30 de juny, un informe individualitzat dels alumnes que hi finalitzen
l’etapa en què figurin, com a mínim, les dades personals, el nivell obtingut en
l’avaluació final individualitzada de sisè d’educació primària, les
qualificacions obtingudes a sisè de primària i les actituds i els hàbits més
significatius. La informació referida als alumnes amb necessitats educatives
especials ha d’incloure, a més, el dictamen d’escolarització, l’informe psicopedagògic
actualitzat el darrer curs de primària i el document individual d’adaptacions
curriculars. Pel que fa als alumnes amb necessitats específiques de suport
educatiu, s’ha de remetre l’informe individual que acrediti aquesta condició,
així com els informes amb les actuacions dutes a terme. Quant a la resta dels
alumnes, sempre que s’hagi fet alguna intervenció, s’han de remetre els
informes elaborats pels serveis d’orientació.
5. En el cas que
un centre de primària no hagi pogut traslladar, abans del 15 de setembre,
l’informe individualitzat d’algun dels alumnes que hi han finalitzat l’etapa,
ho ha de comunicar a la Direcció General de Planificació i Infraestructures
Educatives.
Durant la següent
setmana treballaré en la redacció d’aquest pla, que organitzaré
en el següents apartats:
1.Justificació del pla.
2.Objectius.
3.Constitució de l’equip d’acollida.
4.Actuacions.
5.Seguiment.
6.Avaluació. eEl meu objectiu amb la creació i aplicació d'aquest pla és donar solució a una necessitat real que he trobat dints del gabinet de suport durant aquest curs escolar.
