Tot i que per a mi és més fàcil expressar-me per escrit que de forma oral, vull explicar de forma diferent al pràcticum I les conclusions a les que he arribat. Demano de forma anticipada les meves "eivissencades" a l'hora de parlar, vaig amollar-me i, tot i que intentava controlar-me, alguna s'ha escapat.
Ha estat una experiència genial, he crescut com a professional però sobretot com a persona. Sóc una molt exigent amb mi mateixa i la manca de temps m'ha marcat una mica durant la meva proposta d'intervenció. Sempre penso que podria haver fet les coses millor, però estic satisfeta amb la meva feina.
He posat en marxa molta de la teoria que he donat durant aquets quatre anys de llicenciatura i no hi ha millor manera d'aprendre que no sigui a partir de la pràctica. Vull tancar el meu blog amb la frase que m'encanta:
El meu treball en el CAS 2 acaba amb la redació d'un informe d'avaluació psicopedagògica on és recull tota aquella informació relativa a l'alumne de cara al curs vinent, on començarà l'etapa de secundària. Està organtizat en diferents apartats i el podeu consultar aquest document a:
Durant aquestes setmanes he pogut passar diferents proves a aquest cas, que he anat explicant en el blog:
Wisc IV.
ABC KAUFMAN.
Test de percepció de diferències (CARAS).
Observacions dins l'aula.
Proves per avaluar el nivell de competències a l'àrea de matemàtiques.
Des de l'EOEP s'ha decidit derivar aquesta alumna a l'USMIJ per a què realitzin un diagnòstic i començar a treballar a partir d'aquest. La hipòtesis que s'establia en un principi era possible TDA o TDAH. Un cop confirmada la hipòtesis, s'haurien de fer les proves necessàries per determinar si pateix DISCALCULIA o no, ja que les necessitats de la nina en aquesta àrea poden venir derivades del TDA. És important remarcar que parlem d'una HIPÒTESI. Els resultats obtinguts en el Test de percepció de diferències ens allunyen d'aquesta hipòtesi, tot i que és necessari seguir amb l'avaluació psicopedagògica per determinar-ho.
De moment, des l'equip de suport s'ha decidit realitzar una adaptació curricular significativa (ACI) a l'àrea de matemàtiques de cara al curs vinent, ja que presenta un retràs d'un curs. Amb l'ajuda del meu tutor i el tutor de la nina, he redactat aquesta ACI, que han aprovat i posaran en marxa el curs vinent:
En relació a aquest cas, pensava que em donaria temps a fer un diagnòstic i establir un pla d'actuació, però m'he donat un colp contra la realitat: és un procés, lamentablement, molt lent, perquè depén de molts professionals que s'han de saber coordinar i a més, el diagnòstic oficial ha de venir donat per l'organisme de l'USMIJ. Espero que la meva feina serveixi com a punt de partida de cara al pròxim curs!!
El test de percepció de diferències (CARAS) és una prova de discriminació que respon a les qüestions de paregut, igualtat o diferència i presenten correlacions positives amb la intel·ligència. Aquesta consta de 60 elements gràfics. Cada ítem està format per tres dibuixos de cares: dos iguals i una diferent. Han de retxar aquella que sigui diferent. Es pot passar a partir dels 6/7 anys i és molt ràpida: l'alumne té tres minuts per retxar el màxim nombre de cares. En el manual es troben les taules de varemació directa, que ens indiquen si l'alumne presenta dificultats a l'hora de percebre les diferències, indicador del dèficit d'atenció. En el següent vídeo podeu veure l'alumna del cas 2 en el moment de realitzar aquesta prova:
En aquest cas, l'alumna ha obtingut una puntuació de 23 sobre 60 i amb això, a partir de la interpretació que hi ha al manual, podem afirmar que està dins l'escala de GAUSS i per tant no presenta dificultats en la percepció i en l'atenció. Això ens ens dóna a entendre que possiblement les seves dificultats no estan relacionades amb TDAH així com es pensava a la hipòtesi del cas.
Els objectius que em vaig proposar en aquesta fase són:
Millorar l'expressió escrita de l'alumne.
Treballar l'atenció a partir de diferents activitats.
Potenciar l'autonomia de l'alumne.
Per poder acosenguir-ho, he preparat un dossier d'activitats que vaig compartir a l'entrada ELABORACIÓ DE MATERIAL.
Durant les darrers setmanes ho hem treballat dins l'aula a l'hora de PT i també ho treballarà a casa de forma individual.
Sembla motivat a fer les activitats, ja que es presenten de forma dinàmica i sobre temes que li agraden (per exemple relacionades amb el futbol). En la part d'escriure li costa més, és molt impulsiu i no pensa abans allò que vol posar i per aquest motiu els escrits estan desordenats i no són gaire coherents.
Per aquest motiu vaig remarcant la importància de fer una pluja d'idees i d'organitzar allò que vol transmetre abans de començar.
Li vaig aportant dinàmiques que pot utlitzar dins l'aula, com el fet de fer esquemes o mapes conceptuals.
Seguirem treballant amb aquest dossier fins a final de curs i realitzaré una avaluació de l'alumne i una autoavaluació de l'activitat.
Vull compartir amb vosaltres una mica de teoria relacionada amb el TDAH. Fa temps vaig llegir aquest dossier, molt interessant, sobre orientacions i estratègies dirigides al professorat per treballar amb alumnes aquest transtorn. Ho podeu consultar clicant aquí. Disfruteu de la lectura!
L'avaluació psicopedagògica dels alumnes amb NEE o NESE és una de les tasques bàsiques que ha de fer qualsevol professinal de la psicopedagogia, amb l'objectiu d'orientar el seu itinerari educatiu. Personalment, és una de les parts de la pràctica que més em crida l'atenció i més m'agrada: recollir informació, interpretar-la i establir conclusions. En el capítol 16 dels apunts (pàgina 293) he trobat un apartat de fa referència a les circumstàncies en què es demana explícitament la participació dels professionals de la psicopedagogia per dur a terme una avaluació psicopedagògica i aquella que està relacionada amb el CAS 1 de la meva proposta d'intervenció és: Quan un alumne ha de canviar d'emplaçament educatiu. Es pot tractar d'una escolartizació inicial, d'un canvi d'etapa, de centre, d'ubicació o d'una realitat educativa. Aquest tipus d'avaluació dóna lloc a un informe o dictamen d'escolarització en què es recomani la ubicació educativa més adecuada per a un determinat alumne. En aquest cas, els destinataris d'aquest cas són els pares de l'alumne, per una banda, i el mateix centre educatiu, per l'altra, per tal d'informar al professorat de secundària de les necessitats i dels recursos de tot tipus què caldrà disposar perquè la resposta educativi sigui l'adequada. L'alumne d'aquest cas sempre ha preocupat a l'equip psicopedagògic per els seus "alts i baixos" que es transtornen totalment. Fa uns anys es va realitzar una avaluació psicopedagògica on es va diagnòsticar TDAH. Els resultats de les proves van ser els següents:
WPPSI (2007):
Puntuació Típica total: 50
CI total: 58
WISC IV (2010):
CI: 87
Es passa aquesta prova a causa d'un baix rendiment acadèmic. Dificultats de concentració.
ABC KAUFMAN (2008):
CI: 76
Test de personalitat: CPQ
A més, s'han realitzat diverses observacions dins l'aula, els professors varen omplir registres de comportament i la psicopedagoga ha tingut diferents reunions amb els pares.
També he pogut veure a l'historial d'aquest alumne documents com:
Dictament d'escolarització (Curs 2008/2009).
Avaluació psicopedagògica
Proposta d'escolartizació (2009).
Informe de baixa d'escolarització d'ANEE.
Diversos informes de visita de l'USMIJ.
Durant el meu pràcticum he passat la següent prova:
TEST DE PERCERPCIÓN DE DIFERENCIAS (CARAS): Autors L.L. Thurstone - M. Yela.
Els resultats d'aquesta prova han estat els següents: 21/60 El centil obtingut és d'un 5%. Aquesta prova ens demostra que hi ha un dèficit d'atenció en la percepció d'informació.
Com a futura psicopedagoga, he d'assegurar que l'avaluació psicopedagògica compleix efectivametn amb la seva funció d'eina per a una resposta adaptativa i inclusiva a les necessitats educatives de l'alumne, evitant que es transformi en una mera acumulació d'exploracions puntuals dirigdes a la classifiació de l'alumne i realitzades al marge de l'anàlisi dels contexts reals d'ensenyament i aprenentatge en el qual l'alumne participa.(Javier Onrubia, J. Ramón Lago i Isabel Pitarque) Per aquest motiu, davant la preocupació del professor de matemàtiques amb l'alumna del CAS 2, hem decidit passar diferents proves per determinar si és necessàri proposar una ACI de cara al curs vinent. Durant la interpretació del WISC IV i del ABC KAUFAN, va sorgir la hipotèsis del trastorn de discalculia. Per aquest motiu vaig crear un dossier amb activitats dirigides a extreure informació sobre les dificultats de la nina (que vaig compartir en l'entrada ELABORACIÓ DE MATERIAL) i les conclusions que vaig extreure són:
Quan compta enrere ha de parar i pensar.
Errors en el càlcul d'operacions bàsiques.
No sap fer sèries numèriques.
Ordrena els nombres de forma correcta.
No sap escriure el posterior d'un nombre quan ha de canviar de decena i centena al mateix temps ( 99 --> 99100)
Problemes: quan són d'una única operació (suma o resta) selecciona bé l'operació que ha de fer, però s'equivoca en la resolució. No sap fer altres problemes.
Errors en la mesura del temps: en les hores, en operacions amb dates.
Unitats de mesura bé.
Estimacions: compta mentalment però no s'aproxima bé.
No pensa les respotes (a boleo).
Memorització i repeticó de nombres: normal bé, inverses malament.
Sota el meu punt de vista, aquestes proves no donen informació suficient i s'han de complementar. Per aquest motiu vaig aprofitar per passar altres proves.
Proves IAQSE. L'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Baelars és un òrgan de coordinació, de consulta i tècnic de la Conselleria d'Educació i Universitat que actua amb l'objectiu de dur a terme tasques d'anàlisi i avaluacó externa del sistema educatiu de les Illes Balears. Durant l'educació primària passen dues proves de nivell de competències, una a tercer de primària i l'altra a sisè. El model que vaig passar a la nina el podeu consultar clicant aquí. L'alumna disposava d'una hora per fer aquesta prova, però la va acabar en trenta minuts. De les 24 preguntes, va contestar correctament 7. S'observen errors com:
No llegeix atentament les preguntes, ja que no respon allò que se li pregunta.
Errors en la multiplicació de la unitat seguida de zeros.
Errros de càlcul en les operacions bàsiques.
No sap completar sèries.
Quan fa la prova, llegeix un cop la pregunta. Pareix que ho fa " a boleo".
Error a l'hora de dir l'hora.
Prova de nivell de competències de segon de primària: com els resultats en les proves establertes no han set satisfactòris, el meu tutor m'ha recomanat passar una prova de nivell de competències de segon de primària. La tutora actual de segon m'ha orientat una mica sobre les competències que hauria de tenir assolides i m'ha deixat models d'exàmens per fer una sel·lecció d'exercicis. A partir de la correció dels exercicis, he arribat a la conclusió que:
Hi ha competències que té assolides, però altres no, sobretot relacionat amb els problemes. També em preocupa el fet que s'equivoca a l'hora de realitzar les operacions nautrals senzilles, com una suma o una resta portant. En tot allò relacionat amb els nombres (llegir, escriure, ordenar, arredonir, comptar) no presenta cap dificultat. Té problemes a l'hora de realitzar coses mecàniques, ja que té errors per no fixar-se. M'agradaria destacar la impulsivitat i les ganes d'acabar ràpid que presenta a l'hora de fer la prova.
Durant una reunió amb la psicopedagoga de l'EOEP vàrem quedar en passar diferents proves projectives, per veure quina és la imatge de la nina sobre la seva família i ella mateixa, per fet de la seva confusió a l'hora de parlar d'aquesta.
Primera prova - DIBUIX DE LA FAMÍLIA
Aquesta prova és un test projectiu que s'utilitza per a que l'alumne expressi els sentiments que té respecte a la seva família, principalment pares i germans, i la situació en la que ells es senten dins del nucli familiar.
La instrucció es pot donar de dues maneres:
Dibuixa la teva família (Porot). És considera més real.
Dibuixa una família que tu imaginis (Louis Corman). Aquesta instrucció pot denotar el seu jo inconscient. És la instrucció que li vàrem donar al CAS 2.
Aquest és el resultat:
En un principi, la nina dibuixa els avis i els oncles (família extensa). Després dibuixa els seus pares i per últim a ella mateixa.
El primer del dibuix és el seu avi, que va morir fa un temps. Per a al psicopedagoga és significatiu que el primer sigui una persona que ja no hi és.
S'ha de valoar el pla gràfic: traçament, distribució a l'espai, amplitud que li dóna a cada personatge, força del traç,etc.
Podeu llegir més informació sobre la interpretació al següent document:
Potser el fet de dibuixar a la família extensa és perquè viatge molt al poble de la mare i
La nina es dibuixa davora de la seva mare i potser és perquè viu pràcticament totasola amb ella, ja que el pare és pilot i sempre està fora de casa.
A més, en el dibuixa ella és més gran que els pares i això ens pot denotar que "ella controla la situació dins casa".
També és significatiu que dibuixi la família extensa, quan en la majoria de casos, els alumnes dibuixen la família nuclear.
Un cop fet el dibuix, es fan preguntes per extreure informació com:
- Qui són?
- Què fan?
- Quin és el més dolent? Per què?
- Quin és el més bo? Per què?
- A qui prefereixes?
Segona prova - CASA-ARBRE-PERSONA
L'alumne ha de dibuixar una casa, un arbre i una persona.
Interpretació del dibuix de la casa (segons el manual):
- La casa és gran: Sol relacionarse amb alegria i benestar dins la casa.
- La casa és alta: Necessitat de crèixer, de ser adult. És propi de nins amb problemes afectius en casa i que volen fer-se grans per partir.
- La casa té dos pisos: Bon nivell cognitiu. El nen és sensible, observador, detallista i amb una bona relació familiar i exterior.
- Porta tancada: Pot associar-se a introversió, evasió del món exterior. Necessitat de protegir el seu àmbit més íntim.
- Finestres grans: Pròpies de nins curiosos, amb obertura al món exterior, amb necessitat d'aprendre, d'observar i sense por a les valoracions dels altres
- Finestres amb pocs detalls: Poc interés per les relacions socials.
- Finestres mal alineades: Impulsivitat, falta d'atenció, dificultats en l'àrea visual-motriu. També inseguretat, falta de motivació, problemes d'aprenentatge i organització, poc interés en la relació social o falta d'habilitats socials.
- Terrat pla: Normalment sugereix problemes en el nucli familiar. El nin té la sensació d'estar oprimit per conflictes amb els pares.
- Sense xemeneia: Temperament fred, distant i/o amb un nucli amb poques relacions afectives.
Les preguntes posteriors al dibuix són les següents:
Adjunto el vídeo de les respostes de la nina.
Interpretació del dibuix de l'arbre (segons el manual).
- Arbre gran: Persona extrovertida.
- Ubicació centrada: Necessitat de sentir-se el centre d'atenció dels altres, sensiblitat, capacitat de planificació, sentit pràctic.
- Absència de les arrerls: Falta de segurant en el terreny emocional.
- Absència del terra: Inseguretat.
- Tronc alt: Inquietut per projectar-se cap a l'exterior, per crèixer, extroversió.
- Branques cap avall: Estat pesimista.
- Copa petita: Intrversió, timidesa.
Les preguntes posteriors al dibuix són les següents:
Adjunto el vídeo de les respostes de la nina.
Interpretació del dibuix de la persona (segons el manual).
- Figura gran: Associada a conductes expansives, de tipus impulsiu, poc autocontrol i inmaduressa.
- Cap petit: Sentiments intensos d'inecuació intel·lectual.
- Braços curts: Dificultats per obrir-se a l'exterior i amb altres persones.
Les preguntes posteriors al dibuix són les següents:
Adjunto el vídeo de les respostes de la nina.
REFLEXIÓ PERSONAL
Personalment, penso que les proves projectives són un poc perilloses. Es poden utilitzar per extreure informació en la entrevista, però és una mica complicat arribar a conclusions tant tancades a partir d'un manual d'aplicació, ja que afirmen coses com: a la dreta les coses presents, al passat les coses futures. Penso que és un poc subjectiu, tot i que m'agradaria conèixer més informació sobre aquest tema, per poder parlar amb propietat. En aquest cas, ens ha cridat l'atenció que la nina fa referència a la família extensa, tot i que viu a una altre comunitat. El seu pare no està mai a casa perquè és pilot i en la seva forma d'expressar-se pensem que és important treballar la seva figura. Em crida l'atenció les pauses que hi ha abans de respondre i la incoherència d'algunes contestacions. Té molta imaginació però de vegades li falta sensatesa.
Aquests són els resultats del test ABC de KAUFMAN en l'alumna de CAS 2.
A partir dels resultats obtinguts podem deduir que té assolides totes les competències linguístiques i verbals. En canvi, les competències relaciaonades amb la lògica matemàtica ho té més fluixet. Queda reflexat en els punts forts i febles.
Els resultats són similars als obtinguts al WISC IV.
Per tant és un cas en el que es recomana fer un avaluació psicopedagògica per al diagnòstic de discalculia, que és fa per exclusió. S'han de realitzar diferent tipus de proves: cognitives, senorials, motores, de conducta i de personalitat i, a més, tenir en compte les condicions familiars.
Una de les
preocupacions de l’equip psicopedagògic en referència a l’alumne del CAS 1 és
el traspàs de primària a secundària. Els autors Núria Simó i Joan Soler diuen
que “La presència de transicions i canvis en el pas de primària a secundària
converteixen en imprescindible la coordinació entre les accions educatives de l’escola
i l’ institut de manera que impliquin que els centres, l’administració
educativa i els actors del procés educatiu. Es tracta de treballar de manera
preventiva per evitar o, almenys, corregir tot allò que pugui afectar el
progrés integral dels alumnes, veritables protagonistes d’aquest ritu de pas
que constitueix la transició entre primària i secundària”.
Per tant, sota el
meu punt de vista i com a futura psicopedagoga, la primera passa cap a la
coordinació entre primària i secundària és l’elaboració i aplicació d’un PLA DE TRANSICIÓ DE PRIMÀRIA A SECUNDÀRIA, des d’on es potenciï la
cooperació entre els professors del tercer cicle de primària i el primer cicle
de secundària i no quedin com accions a l’aire, portant a terme la funció de
psicopedagoga en aquest àmbit (Núria Simó i Joan Soler, Pàg 175):
·Com a planificadora d’un pla de treball
que impliqui l’ institut de secundària i els centres de primària de la seva
zona d’escolarització obligatòria.
·Com a dinamitzadora d’un equip de treball
format per professorat dels diferents centres implicats.
·Com a assessora davant les dificultats i
decisions que es puguin plantejar durant el procés.
·Com a membre d’un equip de treball en el
qual participaran professors de diferents centres implicats.
1. La coordinació
dels ensenyaments de l’educació primària i de la secundària que s’imparteixen
al mateix centre s’ha de dur a terme d’acord amb el seu projecte educatiu.
2. Els centres
d’educació secundària que tenen adscrits centres d’educació primària han de
preveure en un pla específic les mesures de coordinació pedagògica amb aquests.
Aquestes mesures s’han de dissenyar conjuntament entre els dos centres, sota la
coordinació dels equips directius i amb la col·laboració dels serveis
d’orientació. El Departament d’Inspecció Educativa ha de supervisar i
assessorar el procés de coordinació. Aquesta coordinació ha de quedar
reflectida en les respectives programacions generals anuals i ha de ser
avaluada en la memòria final corresponent. 3. En el pla de coordinació entre
centres de primària i de secundària, s’hi ha d’incloure, com a mínim, la
tramesa d’informació relativa als continguts curriculars, als mètodes i als
sistemes d’avaluació, als aspectes organitzatius de cada centre, així com
l’informe de resultats globals de l’avaluació final individualitzada de sisè
d’educació primària. Aquesta tramesa s’ha de fer abans del 30 de juny.
4. Igualment, els
centres d’educació primària han de remetre als centres d’educació secundària,
abans del 30 de juny, un informe individualitzat dels alumnes que hi finalitzen
l’etapa en què figurin, com a mínim, les dades personals, el nivell obtingut en
l’avaluació final individualitzada de sisè d’educació primària, les
qualificacions obtingudes a sisè de primària i les actituds i els hàbits més
significatius. La informació referida als alumnes amb necessitats educatives
especials ha d’incloure, a més, el dictamen d’escolarització, l’informe psicopedagògic
actualitzat el darrer curs de primària i el document individual d’adaptacions
curriculars. Pel que fa als alumnes amb necessitats específiques de suport
educatiu, s’ha de remetre l’informe individual que acrediti aquesta condició,
així com els informes amb les actuacions dutes a terme. Quant a la resta dels
alumnes, sempre que s’hagi fet alguna intervenció, s’han de remetre els
informes elaborats pels serveis d’orientació.
5. En el cas que
un centre de primària no hagi pogut traslladar, abans del 15 de setembre,
l’informe individualitzat d’algun dels alumnes que hi han finalitzat l’etapa,
ho ha de comunicar a la Direcció General de Planificació i Infraestructures
Educatives.
Durant la següent
setmana treballaré en la redacció d’aquest pla, que organitzaré
en el següents apartats:
1.Justificació del pla.
2.Objectius.
3.Constitució de l’equip d’acollida.
4.Actuacions.
5.Seguiment.
6.Avaluació. eEl meu objectiu amb la creació i aplicació d'aquest pla és donar solució a una necessitat real que he trobat dints del gabinet de suport durant aquest curs escolar.
He elaborat dos tipus de materials diferents per a la meva proposta d'intervenció psicopedagògica.
Per a J.C., l'alumne del CAS 1, he creat un dossier per a treballar l'atenció a partir d'activitats més dinàmiques i també l'expressió escrita, ja que són dues àrees en les que presenta dificultats. El dossier que creat el podeu consultar clicant aquí i a més, podeu trobar exercicis per a treballar l'atenció a la pàgina orientaciónandujar. En canvi, per a A.F., l'alumna de CAS 2, després de parlar amb la psicopedagoga del centre, m'he llançat a elaborar un recull d'activitats per dur a terme el diagnòstic de DISCALCULIA, que és una dificultat específica d'aprenentatge de la numeració i el càlcul que infereix, de manera significativa, en el rendiment acadèmic de l'alumnat o en activitats de la vida quotidiana que requereixen habilitats matemàtiques.
Josep Maria Serra és un psicobiòleg de la Universitat de Barcelona que ha realitzat diferents estudis entorn aquest tema. Tot i que per confirmar el diagnòstic d'una discalculia s'ha de realitzar una exploració neuropsicològica, hi ha una sèrie d'activitas que ens poden indicar l'existència d'aquest transtorn:
Enumeració de punts.
Contar oralment.
Dictat de nombres.
Càlcul mental oral.
Lectura de nombres escrits.
Posicionar nombres en una escala vertical.
Comparació de dos nombres presentats oralment.
Estimació visual de quantitats.
Problemes aritmétics presentats oralment.
Comparació de dos nombres escrits.
Repetició de digits.
Comparteix amb vosaltres un petit video sobre aquest transtorn:
Ho he redactat en castellà perquè aquesta alumna és nouvinguda al centre procedent d'una escola de parla anglesa i per tant, té dificultats en la comprensió del català. El podeu consultar clicant aquí.
A partir d'aquesta setmana començaré a posar en pràctica aquest material.
WISC IV Al llarg del segon trimestre es va passar aquesta prova psicopedagògica. Adjunto la pàgina principal del quadernet d'anotació, on estan recollits els resultats de cada prova i podem veure el perfil de la nina. Podeu veure més informació sobre aquest test clicant aquí (és una entrada d'aquest blog).
La principal conclusió que s'estreu d'aquesta prova és que la nina presenta dificultats d'aprenentatge. De cada prova vàrem obtenir les puntuacions escalars que després haviem de convertir en compostes. Aquestes puntuacions ens donen informació sobre quatre àrees:- Comprensió verbal.- Raonament perceptiu.- Velocitat de processament.- Memòria de treball.Els resultats ens donen una puntuació mitja-alta en comprensió verbal i mitja en al resta d'àrees. El CI és de 93, situat dins "la mitja", per tant es descarta una dispacitat cognitiva. El test confirma que hi ha que reforçar l'àrea de matemàtiques i que és compatible amb un possible diagnòtic de TDAH o discalculia. Per aquest motiu, hem de passar més proves per poder establir amb certesa quines són les necessitats reals de l'alumna.
Montse és la psicopedagoga de l'EOEP encarregada del meu centre de pràctiques, juntament amb altres tres centres de la mateixa zona. Ve el segon dimecres de cada mes, ja que el centre està classificat com no preferent. He acudit a totes les reunions amb ella durant tot el curs i he anat veient els progressos. Dimecres 09/03/16 En la reunió d'avui ha estat present na Montse (EOEP) i Lorena (PTSC). La PTSC ha acudit perquè tenia reunió amb el pare d'un nin de tercer, I.T. que és un cas molt especial. La mare d'aquest nin va morir fa dos anys en un accident de tràfic però encara no ha passat el procés dol. El seu pare el té molt protegit i falta molt a classe perquè li diu al pare que li fa mal la panxa o el cap i el tutor estava preocupat davant de tantes faltes d'absència. Tant ell com la psicopedagoga s'han reunit amb ell en un parell d'ocasions, però no ha solucionat el problema. Fins al moment no havia tingut problemes a nivell acadèmic, però la seva absència comença a afectar el seu rendiment, ja que comença a baixar. El pare diu que USMIJ li ha donat permís per a que el nin falti a classe i és justifica amb això però Lorena es disposa a parlar amb el pare sobre les conseqüències que pot tenir seguir amb aquest ritme. A.T. és el meu cas en la proposta d'intervenció. Durant aquesta sessió la psicopedagoga comenta que ha tingut una reunió amb la mare i que hi ha diversos temes que la preocupen: - La nina té una amiga invisible des de petita, que cada vegada li preocupa més perquè la nina té conversacions molt llargues i fins i tot s'enfada amb males formes amb la seva "amiga". - Quan la psicopedagoga i jo li varem passar el WISC IV, va dir un parell coses incoherents. Ens va dir que té dues germanes, però que no sap com es diu la gran. Ho deia convençuda i la psicopedagoga ho va parlar amb la mare, que ho va desmentir tot. Va dir que possiblement es va confondre amb la vida de la seva amiga, que sí té una germana. Ella ho conta com si fos la seva realitat. - El PT a establert certes rutines per a treballar a casa amb la mare, perquè no té rutina de treball. - Presenta grans llacunes a matemàtiques. - Durant aquest tristmestre s'ha acordat passar dos proves de nivell de percepció i atenció (CMAS i CARAS) i també proves projectives per avaluar el nivell emocional.
Dimecres 13/04/16 Durant aquesta sessió es varen parlar de diferents casos, però explicaré aquells que estan dins del meu projecte. - Cas 3r primària (A.F.). L'equip psicopedagògic està preocpuat perquè presenta dificultats a l'hora de gestionar les seves emocions. Des del centre es determina derivar aquest cas a Salut Mental. En les darrers setmanes s'han adonat que no es relaciona bé al pati amb la resta de companys, té manca d'habilitats socials. A més, la mare en la segona entrevista amb la psicopedagoga ha atribuit la responsabilitat dels resultats acadèmics de la nina sobre el tutor, queixant-se. - Cas 6è (J.C.). Els pares han acudit a un taller de competències parentals que ha dut a terme l'ajuntament del municipi. En aquest cas es determina realitzar una actualització de l'informe NESE de cara al curs vinent, ja que canvia d'etapa.
- Per acabar, es parla sobre tres nouvinguts al centre aquest trimestre: Cas 3r primària (A. S.) procedent de Santo Domingo. El pare és Eivissenc però ha estat molts d'anys treballant al carib. Ara ha tornat per motius de feina. Cas 5è primària (E. S.), germana de A.S. Cas 6è primària (J.) Procedent de Colòmbia. Va estar escolaritzada a una escola d'un altre municipi fa uns anys però ha passar els darrers anys al seu país. Per això el pt del centre li demana a l'EOEP informació sobre aquesta alumna. Davant la preocupació dels tutors, el pt decideix passar unes proves de nivell de competències durant aquestes setmanes.
A.F. és
una alumna de tercer de primària pendent de diagnòstic, davant la preocupació
de la mare i del tutor de l’alumna. És nouvinguda al centre (prové d'un centre de llengua
anglesa) i presenta
dificultats en
l’àmbit lògicomatemàtic. És realitzarà una avaluació
psicopedagògica completa per a
determinar si presenta necessitats educatives
especials.
Presenta dificultats a l'hora d'expressar-se i en moltes ocasions sembla confusa sobre els
temes que tracta: durant una sessió amb el PT ens va contar que tenia dues germanes
però que no sabien com es deien i la mare ens ha dit que no és cert, que qui té dues
germanes és una amiga seva amb la qual s’ha criat. No pensem que es tracti de
mentides, sinó que confon la seva realitat.
A més, a la mare comença a preocupar-li el fet que la nina té un amic invisible amb el
qual manté conversacions constantment.
PRIMERA ENTREVISTA AMB LA MARE El dia 13/10/15 va tenir lloc la primera cita entre la psicopedagoga del centre i la mare de l'alumna. El motiu d'aquesta reunió va ser una derivació per part del tutor davant les necessitats que presenta dins l'aula. És molt desordenada, es despista molt durant les classes i normalment oblida a casa el material o fer els deures. En l'àmbit de matemàtiques el tutor ha detectat que hi ha coses que hauria de tenir adquirides i en l'àmbit de català, és el primer contacte amb aquesta llengua: prové d'un centre anglès i a casa es parla castellà. Tot i que es varen citar els dos pares, només va acudiar la mare. Durant aquest primera entrevista, l'objectiu de la psicopedagoga va ser fer una anamnesis per obtenir dades personals i familiars, explicar el motiu de la citació, conèixer els antecents, el son en la nina, informació sobre la conducta social de la nina amb la família i amb altres nins de la seva edat. A més, durant aquesta primera entrevista, la psicopedagoga va demanar una autorització per poder realitzar les proves psicopedagògiques necessàries per poder avaluar la nina.
SEGONA ENTREVISTA AMB LA MARE Aquesta segona entrevista té lloc el 15/02/15. La mare sol·licita aquesta cita davant la seva preocupació por la seva evolució, ja que veu en la nina falta d'interés a nivell acadèmic. Durant aquesta entrevista cerca responsables de les necessitats de la seva filla en l'equip de professors, evitant admetre el problema. Comenta que a casa està treballar el tema de l'ordre i que la nina porta castigada molt de temps. Es nota angoixada (el seu home és pilot i passa molt temps fora de casa) i està pensant en tornar a la seva comunitat. La psicopedagoga li comenta el resultat del WISC IV per "damunt" i que proximament se li passarà el ABC KAUFMAN. En aquesta segona entrevista la mare ens aclareix que la nina no té germanes, que es confon amb les germanes d'una amiga seva i ens trasmeteix la seva preocupació per fet de tenir un amic invisible: a més de parlar constantment amb ell, arriba a enfadar-se i tenir bronques molt grans amb "ell". Al principi li feia gràcia, però ara comença a preocupar-se. És una nina amb molta imaginació.
Vull compartir amb vosaltres les observacions que he fet d'aquest alumne dins del seu context escolar.
La meva intenció és entrar en diferents sessions, amb diferents mestres i assignatures.
El temps em limita una mica (perquè he de coincidir amb els mestres) i amb el final de trimestre va ser una mica complicat. Pareix que ara comença a rodar tot.
Entre el dimarts (5 d'abril) i dimecres (6 d'abril) vaig tenir l'oportunitat de passar la primera prova per avaluar el nivell de competències d'una alumna nouvinguda al centre.
Acaba d'arribar de Santo Domingo, que segons l'edat hauria d'estar escolalitzada a 6è, però segons el sistema educatiu espanyol ha d'estar a 5è i el seu tutor està preocupat perquè hi ha conceptes que hauria de tenir adquirits, principalment a l'àrea de matemàtiques.
Per aquest motiu, des del gabinet de suport s'ha decidit dur a terme una avaluació de les competències a l'àrea de matemàtiques i castellà.
El meu tutor em va proporcionar els exercicis que l'alumna havia de fer sense cap tipus de suport:
Fitxes per avaluar les competències bàsiques
Un cop acabades les fitxes, és realitza una avaluació a partir d'unes graelles elaborades per José Fernández Torres. Hi ha diferents nivells (que no coincideixen exactament amb els diferents cursos de primària). Podeu veure un exemple d'aquestes graelles clicant aquí.
Graelles de José Fernández
Vaig anar apuntant tot allò que em va semblar important. Durant la setmana que ve ho analitzaré conjuntament amb el meu tutor i compartiré amb vosaltres les conclusions.
Per acabar, he trobat material interessant a la xarxa relacionat amb l'avaluació inicial d'alumnes nouvinguts de diferents procedències que podeu consultar clicant aquí.
Dijous, 14 d' Abril de 2015 Aquesta setmana he revisat amb el meu tutor tota la informació recollida després de la prova d'avaluació de competències. En relació a castellà, el nivell de l'alumna és semblat al dels seus companys: comprensió oral i escrita molt bé, poques faltes d'ortografia, expressió escrita bé. Presenta dificultats en les regles d'accentuació (ja que no va posar un sol accent). En relació a l'àrea de matemàtiques presenta més dificultats. Hi ha conceptes dels quals coneix la mecànica però que s'equivoca a l'hora de fer-ho (com per exemple les divisions). Dubta en algunes tables de multiplicar que la condueixen a errors i no té necessitats a l'hora de fer els problemes. Tot i que la seva comprensió lectora és bona a castellà, no sap que li demanen els problemes de matemàtiques. Vàrem establir que presenta un nivell de 3r/4rt de primària i per aquest motiu, es durà a terme una ACI significativa en aquesta assignatura.
La consultora em va donar una sèrie d'orientacions en la correcció de la PAC 1 em va dir que volia dur a terme moltes tasques, sent una proposta molt genèrica.
Per aquest motiu, he decidit llevar una part de la meva proposta, centrant-me només en dos casos: J.C. i A.F. La meva intervenció estarà centrada en aquests dos alumnes, però també vull compartir amb vosaltres altres situacions i experiències psicopedagògiques enriquidores per a mi (i potser, també per a vosaltres). Les entrades relacionades amb el cas J.C. començaran per CAS 1 i les relacionades amb el cas A.F. començaran per CAS 2, per tal d'organitzar una mica el meu blog.
Aquestes dues darrers setmanes han estat una mica caòtiques, amb els exàmens finals i les excursions de final de trimestre. Per tant, fins que no iniciem el nou trimestre, no tindrem una mica de "normalitat" dins les aules. Aquests dies he aprofitat per realitzar les primeres observacions, que compartiré amb vosaltres un cop les finalitzi totes, amb les reflexions adients. Per realitzar-ho, utilitzo la següent taula d'observació:
PAUTA D’OBSERVACIÓ
DATA
ESCOLA
CLASSE
CONTEXT
Alumne a observar:
Professor/a:
Nº d’alumnes:
Croquis de l’aula, indicant la situació de l’alumne observat, el mestre i l’observador).
Matèria:
Tema:
Material emprat:
Hora d’inici de l’observació:
Hora final de l’observació:
2. INTERACCIÓ MESTRE-ALUMNE
Nombre de vegades que el mestre s’adreça a l’alumne per:
Disciplina
OBSERVACIONS
Organització
Avaluació
Encoratjament
Explicació
Qüestions externes a la tasca
Ajuda que dóna el mestre al grup en general i a l’alumne en concret. Com fa les explicacions (oral, escrit, pissarra), com ho repeteix si no ho entenen, tipus d’activitats que du a terme, com crida l’atenció dels alumnes, etc.
Intervenció de l’alumne cap el mestre:
Nombre de vegades que l’alumne s’adreça al mestre
Actitud de l’alumne cap al mestre
Ajudes que demana l’alumne
3. INTERACCIÓ DE L’ALUMNE AMB ELS COMPANYS
Demana ajut als companys
Ofereix ajut als companys
Actitud dels companys quan parla dins l’aula
Actitud del companys quan s’equivoca dins l’aula
Situació de l’alumne a l’hora de fer grups
4. ACTITUD DE L’ALUMNE
CONTESTA SI/NO
És puntual a l’hora d’entrar a classe
Presta atenció a les explicacions del mestre
Accepta les correccions del professor quan s’equivoca
Porta el material necessari
Treballa de forma individual
Surt a la pissarra quan ho demana el mestre
Pregunta dubtes al mestre
Ajuda als seus companys
Realitza els deures assignats a casa i a classe
Mira al professor quan aquest parla
Mira als companys quan intervenen
Participa de forma activa dins l’aula
Segueix la seqüència de les activitats
Demana que se li repeteixin instruccions
Pareix no comprendre les instruccions
Realitza les activitats encomanades sense despistar-se
Les seves preguntes a classe sempre són relacionades amb el tema tractat
Durant el desenvolupament de la tasca, fa moviments com:
Colps amb el llapis.
Moure el cap o les cames.
Altres moviments com: __________
Necessita estímul per iniciar la feina
Necessita estímul per acabar la feina
S’observa millor atenció a l’inici, al mig o al final de la classe?
Es mostra indiferent o ausent durant la classe.
5. OBSERVACIONS/CONCLUSIONS
Demà me'n vaig de viatge fins el dia 2, ja que a Balears les vacances de pasqua comencen dia 24 de març fins dia 4 d'abril. Així que no podré realitzar més actualitzacions fins a l'inici de trimestre. BONES VACANCES A TOTHOM!!
